MESURES: Alt. Tot. 52 a 98 cm., Ø màx. 20 a 35 cm., Ø boca 12 a 14 cm.
CULTURA: Púnica ebusitana
CRONOLOGIES: Segle IV a.n.E. entre el 400/390 i el 300 a.n.E.
DESCRIPCIÓ:
Aquest és un dels models amb més expansió comercial de l’illa d’Eivissa, a grans trets, es localitza principalment a les mateixes Balears, Catalunya i el Llevant ibèric. Evolutivament deriva del model amfòric T.1.3.2.3, la seva morfologia consta d’un llavi ovalat on les cares interior, superior i exterior formen una unitat curvilínia. A la seva base externa a vegades s’observa un esgraó o concavitat per destacar-hi la paret del coll. Pel que fa al perfil del cos, generalment bicònic, cal destacar que en algunes ocasions te un perfil marcadament còncau-convex, concretament estrangulat, entre les nanses i el diàmetre màxim, en d’altres pràcticament rectilini, depenent de la ma del ceramista. El coll te forma cònica rectilínia o molt lleugerament convexa, constitueix la prolongació natural del cos per damunt de les nanses. Aquestes, ovalades i lleugerament arquejades són relativament grans en proporció al recipient. Finalment, el pivot és marcadament apuntat, obert i llis. Normalment, la superfície externa del cos, des de la meitat de les nanses fins una mica per sota del diàmetre màxim, va coberta per acanaladures horitzontals bastant juntes i homogènies.
BIBLIOGRAFIA:
RAMÓN, J. 1995. Las ánforas fenicio-púnicas del mediterráneo central y occidental. Universitat de Barcelona.
MESURES: Alt. tot. 102 cm. en els model antics i aproximadament 120 cm en els més evolucionats, Ø màx. 30 a 36 cm., Ø boca 12 a 14 cm.
CULTURA: Púnica
CRONOLOGIES: Des de finals del segle IV a.nE. fins un moment indeterminat de la segona meitat del segle III a.n.E.
DESCRIPCIÓ:
Tipologia evolutiva del model T.8.1.1.1 fabricat als tallers púnics de la ciutat d’Eivissa. La gran diferència entre els dos tipus radica en l’allargament que manifesta aquest model amb una major longitud del cos i del coll molt més accentuat en els exemplars més tardans. Realment es tracta d’un model plantejat a nivell tipològic com una necessària diferenciació entre perfils antics i moderns. Es tracta d’una de les formes més característiques de l’illa, de la mateixa forma que la seva antecessora i la seva successora, amb una gran expansió comercial externa.
Consta d’un coll allargat que adopta una forma de con truncat, els llavis són lleugerament més exvasats que els models anteriors (T.8.1.1.1) mantenint un perfil ovalat i més arrodonit. En els models més tardans s’observen esglaons o fins i tot cavitats a la base de la seva cara externa i juntura amb el coll. El perfil és sinuós i el con inferior és bastant més curt que el superior, les nanses són de secció circular i l’arrencament superior divideix idealment el coll del cos. La punta o pivot no deixa de ser la prolongació i tancament del cos inferior de forma cònica. Des de les nanses fins la meitat del con inferior, aproximadament, s’observa a tot el cos acanaladures horitzontals bastant juntes.
BIBLIOGRAFIA:
RAMÓN, J. 1995. Las ánforas fenicio-púnicas del mediterráneo central y occidental. Universitat de Barcelona.
MESURES: Alt. Tot. Entre 32 i 38 cm., Ø màx. 26 a 29 cm., Ø boca 21 a 27 cm.
CULTURA: Púnica ebusitana
CRONOLOGIES: Entre el 375/350 i el 225/200 a.n.E.
DESCRIPCIÓ:
Aquest tipus de material punicoebusitana és una de les produccions amb més difusió de tota la protohistòria de la zona Mediterrània occidental. La seva principal incidència la trobem, com és lògic, a l’àrea de les illes Balears, com a conseqüència de la proximitat del nucli productor d’Ebusus a l’actual Eivissa, i a les costes de la península ibèrica.
Tipologia amfòrica considerada amb seguretat inspirada i imitadora de formes massaliotes clàssiques del segle V a.n.E. Va ser fabricada en tallers de l’illa d’Eivissa com l’AE-7, AE-20 i AE-36 entre d’altres. Morfològicament, observem diferents variants de vores totes elles encaixades dins d’un mateix esquema aproximadament triangular i exvasat. Una característica quasi constant és la presència, en la seva secció interna, d’una part buida que és el resultat del plec de la paret del coll per formar el llavi. El coll és curt i de forma cilíndrica-convexa. Les nanses són de secció ovalada o aplanada i, a vegades, mostren un nervi vertical en la seva cara externa. El pivot és petit, com un simple remat al fons extern de l’àmfora.
BIBLIOGRAFIA:
RAMÓN, J. 1981: “La producción anfórica punico-ebusitana”. Delegación del Ministerio de Cultura. Congrés de cultura pitiusa. Eivissa.
MESURES: Alt. tot. 95 a 115 cm., Ø màx. 29 a 33 cm., Ø boca 12 a 14 cm.
CULTURA: Púnica cartaginesa
CRONOLOGIES: Segle IV a.n.E, topes cronològics exactes no precisables.
DESCRIPCIÓ:
Àmfora de grans dimensions que caracteritza bona part de l’activitat dels tallers púnics de l’àrea central del Nord d’Àfrica i possiblement també a Sicília Occidental durant bona part del segle IV a.n.E.
La vora de las peça, simplement, és l’acabat de la paret superior convexa de l’esquena iniciant un perfil de tendència clarament acilindrat. És una tipologia amfòrica sense coll ja que l’esquena d’aquesta és accentuadament convexa constituint una inflexió, sense ruptura, de la trajectòria del cos superior de l’àmfora. S’observa, en alguns casos, una zona d’acanalats del tipus “dents de serra”, predominantment, a la mitat inferior de l’àmfora.
BIBLIOGRAFIA:
RAMÓN, J. 1995. Las ánforas fenicio-púnicas del mediterráneo central y occidental. Universitat de Barcelona.
MESURES: Alt. tot. 60 a 65 cm., Ø màx. 30 a 34 cm., Ø boca 12 a 14 cm.
CULTURA: Púnica centre-mediterrània
CRONOLOGIES: Centrada en els dos primers terços o primera meitat del segle IV a.n.E., tot i que, segurament, la tipologia apareix els dos últims decennis del segle V a.n.E.
DESCRIPCIÓ:
Tipologia amfòrica rellevant a la seva època, una de les primeres formes púniques centre-mediterrànies que seran exportables en quantitats rellevants, tot i que de forma moderada, fins alguns punts del l’Extrem Occident des de finals del segle V a.n.E. D’altra banda, aquest va ser un model que va evolucionar i es va ramificar en diverses formes durant els segles III i II a.n.E., algunes d’elles de gran impacte comercial i transcendència englobades genèricament en les S-6.0.0.0. i S-7.0.0.0. Existeixen suficients variacions en els seus perfils com per sospitar l’existència de diferents tallers productius, sempre a l’espera d’anàlisis fisicoquímics, que aportin més informació. Tot i això, només tres zones púniques molt lligades entre si per vincles geogràfics, polítics i econòmics, van poder fabricar recipients amfòrics d’aquest model, concretament Sicília Occidental, Tunis i l’illa de Malta.
En quant a la seva morfologia observem uns llavis col·locats sobre un cos incipient, amb diferents variants. Aquesta, concretament, consta d’una cara externa convexa, la inferior lleugerament còncava i la interior lleugerament convexa, donant diferents graus en el seu grossor. El perfil és de tendència general ovoide, el coll és molt curt i de perfil còncau i les nanses són grans i arquejades, de secció lleugerament oval. Finalment, la punta o pivot és de perfil ogival, relativament oberta. La superfície del cos és llisa presentant, a vegades, dos o tres línies de pintura vermella a la zona mitja del cos.
BIBLIOGRAFIA:
RAMÓN, J. 1995. Las ánforas fenicio-púnicas del mediterráneo central y occidental. Universitat de Barcelona.
MESURES: Alt. tot. 85-90 cm., Ø màx. 40-44 cm., Ø boca 13-15 cm.
CULTURA: Fenici-púnica
CRONOLOGIES: Segurament segle V a.n.E. amb els límits cronològics no precisables.
DESCRIPCIÓ:
Les àmfores púniques del cercle de l’Estret de Gibraltar o PCE es caracteritzen per ser un grup tipològic variat que agrupa diferents zones que estan en l’orbita geogràfica de la zona sud peninsular, d’una clara tradició feniciopúnica des del segle VII a.nE. Geogràficament abastaria bona part de la costa andalusa i la riba meridional de l’Estret de Gibraltar. Cada zona adoptaria així diferents series formals amb diferents cronologies de gènesis i desenvolupament derivant-ne una gran complexitat interna. Es tracta d’una gran multiplicitat de centres productors que gaudeixen, a diferència del que es podia pensar, d’una personalitat comuna i ben definida i identificable.
Aquesta és una forma amfòrica típicament fabricada a l’ària dels sud-est de la Península Ibèrica i molt concretament a Villaricos i zones pròximes on se n’ha trobat el major nombre d’exemplars. Morfològicament té els llavis col·locats directament sobre les espatlles (verticals, alts i estrets), de forma ovoïdal i sense coll. Les nanses són de tendència obliquo-elevades, de secció circular i freqüentment s’observa una incisió fina al cos del recipient per indicar l’altura de l’arrencament superior d’aquestes.
BIBLIOGRAFIA:
ASENSIO, D. 1996: “Les àmfores d’importació de la ciutadella ibèrica d’Alorda Parck o Les Toixoneres (Calafell, Baix Penedès, Tarragona)”. Revista d’Arqueologia de Ponent, 6.
RAMÓN, J. 1995. Las ánforas fenicio-púnicas del mediterráneo central y occidental. Universitat de Barcelona.
MESURES: Alt. tot. 60a 62 cm. Ø màx. 35 a 43 cm., Ø boca 9 a 16 cm.
CULTURA: Itàlica d’arrels gregues
CRONOLOGIES: Entre el 350 i el 250 a.n.E.
DESCRIPCIÓ:
Amb aquest nom s’agrupen les tipologies de Will (Will, 1982) 1a (1) i (2) degut a la similar forma de les seves vores. Es tracta de la tipologia caracteritzada per les vores de secció triangular marcant un angle recte respecte l’eix de la peça. Pel que fa al cos es caracteritza per la forma de baldufa i amb una carena a l’esquena, les nanses, rectes i de secció ovalada, estan quasi bé enganxades a la vora de la peça. Els pivots es caracteritzen per ser buits i acabats amb forma cònica
Dins els grup de les considerades àmfores grecoitàliques s’engloba per definició a aquelles produccions de la península itàlica i l’illa de Sicília amb una tradició tipològica clarament de filiació grega. Així doncs, estem parlant d’una producció amb una gran varietat i multiplicitat de zones productores, molt poc homogènia i amb una cronologia oberta durant la totalitat del segle III a.n.E i part del segle II a.n.E Es tracta d’un impàs entre les produccions gregues occidentals i les pròpiament dites com a itàliques. Des del punt de vista de la pasta i la morfologia d’aquests materials tenim el mateix problema que el de les zones productores, una gran variabilitat, que això sí, ha de ser restringida a la zona de l’Antiga Magna Grècia, Sicília i part de la Itàlia central tirrènica
BIBLIOGRAFIA:
ASENSIO, D. 1996: “Les àmfores d’importació de la ciutadella ibèrica d’Alorda Parck o Les Toixoneres (Calafell, Baix Penedès, Tarragona)”. Revista d’Arqueologia de Ponent, 6.
MOLINA, J. 1997: “La dinàmica comercial romana entre italia e Hispania Citerior”. Universidad de Alicante, Instituto de cultura Juan Gil-Albert. Madrid
MESURES: Indeterminades
CULTURA: Magno-grega
CRONOLOGIES: Entre el 400 i el 300 a.n.E aprox.
DESCRIPCIÓ:
Àmfora anomenada també com a proto-grecoitàlica, segurament de producció Magno-grega tot i que tampoc es descarta la seva producció a la zona siciliana. La seva cronologia va entre el 400 i el 300 a.C. La morfologia de la vora, Bd4, no ajuda en la apreciació cronològica marcada entre el 400 i el 200 a.C.
Pel que fa a la seva morfologia cal destacar la presencia carenada tant del coll com del cos. Té un perfil globular i el seu pivots és gairebé inexistent, majoritàriament amb forma de botó de petites dimensions.
BIBLIOGRAFIA:
PY, M. (direct.) 1993: “Lattara 6. Dictionaire des ceràmiques antiques en Méditerranée nord-occidentale. Provence, Lenguadoc, Ampurdan”. Association pour la Recherche Archéologique en Lenguadoc Oriental. Lattes.
MESURES: Indeterminades
CULTURA: Magno-grega
CRONOLOGIES: Del 450 al 375 a.n.E.
DESCRIPCIÓ:
Àmfora datada entre el 450 i el 375 a.n.E., un model imitador de l’àmfora coríntia. La seva fabricació la trobem en els centre productors de la Magne Grècia i de l’illa de Sicília. Cal destacar que la vora pertany al tipus Bd2 fent que encara pogués tenir una cronologia més elevada entre 550-400 a.n.E. Morfològicament es considera una variant de les àmfores gregues arcaiques. La vora és de secció ametllada, té un coll superior força voluminós, el cos de forma cònica i el pivot com un remat de petites dimensions en forma de botó.
BIBLIOGRAFIA:
PY, M. (direct.) 1993: “Lattara 6. Dictionaire des ceràmiques antiques en Méditerranée nord-occidentale. Provence, Lenguadoc, Ampurdan”. Association pour la Recherche Archéologique en Lenguadoc Oriental. Lattes.
Input your search keywords and press Enter.