En el cas de la Cella, dins d’aquesta tipologia d’habitatges grans podríem arribar a diferenciar dues categories clares: una caracteritzada per cases que oscil·len entre els 110/120 m² sempre recolzades al mur de tancament, amb un perímetre perfectament definit i un mínim de sis estances; i una altra definida per cases d’almenys 80/90 m², amb un mínim de quatre estances i uns límits més mal definits a causa del seu precari estat de conservació. En aquestes vivendes, podem reconèixer alguns espais que poden ser interpretats com a recintes d’emmagatzematge domèstic, petites estances que no arriben als 4 m² ubicades sempre al fons de les cases, allunyades de l’entrada i les zones de pas. També destaca l’existència d’uns petits àmbits de forma quadrada, inferiors a 1 m², adossats als murs de compartimentació interna dels edificis als extrems del que podríem interpretar com a patis d’entrada. La seva funcionalitat es incerta però podria tractar-se de petits magatzems domèstics o dipòsits de farratges per a animals.

Si ens centrem en la tècnica constructiva, la majoria d’estructures corresponen a uns sòcols de pedra, amb alçades conservades que no superen els 50 cm, i una amplada que oscil·la entre els 47 cm i els 52 cm., recolzats directament sobre la roca natural, sense cap mena de rasa constructiva. Es pot reconèixer un aparell a base de maçoneria senzilla, és a dir, utilitzant pedres de petites i mitjanes dimensions, lleugerament desbastades, lligades amb argila i travades amb pedres més petites. En alguns casos, per exemple a l’Edifici B, s’ha pogut evidenciar in situ una capa de revestiment d’argila i d’emblanquinat, a les parets, a base de calç. Pel que fa a l’aixecament de les parets, per sobre dels sòcols, aquest es realitzaria mitjançant elements d’argila, sense poder determinar la seva tècnica constructiva, ja que no es disposen d’evidències clares de la utilització de tovots ni tampoc marques que puguin evidenciar un procediment constructiu mitjançant tàpia.

Cal destacar, sobretot al bloc d’illes central, l’aprofitament de la pròpia roca natural en el procés de construcció. Aquesta apareix en algun d’aquests habitatges retallada, funcionant com a sòcol de les parets. Aquest podria tenir com a objectiu per una banda, la delimitació de la construcció, i per l’altra, l’obtenció de material per a la pròpia edificació.

Respecte a la proposta de restitució geomètrica d’aquests habitatges, creiem que es basaria en la utilització reiterada d’un mòdul rectangular de 5,12 m. per 3,2 m. amb diverses subdivisions internes. Aquest tipus de plantejament constructiu, de la mateixa manera que la planificació urbanística, es basa en la utilització d’un peu de 0,32 m.