El traçat urbà conservat de l’assentament de La Cella es defineix, bàsicament, a partir d’un mur perimetral de tancament dividit en dos trams diferents que s’uneixen en un angle de 120 graus, pels costats oest i nord/nord-oest. En aquest punt s'identifica una torre bicompartimentada (edifici T) de base rectangular amb un afegit atalussat que protegeix un dels seus angles alhora que la reforça i potencia el seu aixecament en alçada iflanqueja una possible porta d’entrada a l’assentament molt malmesa per una via de circulació moderna que la travessa en aquest sector.

Al mur de tancament que defineix el sistema defensiu s’hi afegeix un darrer parament exterior que sobresurt en perpendicular de la línia de la muralla, possiblement amb una funcionalitat defensiva que estaria relacionada amb un dels accessos al poblat. Aquest, dibuixaria una entrada en colze i estaria flanquejat, per la seva banda dreta, per una torre bicompartimentada. 

S’ha recuperat en aquest jaciment un registre molt significatiu d’elements de treball destinat a la producció tèxtil. Els pondera o pesos de teler es localitzen en quasi totes les unitats domèstiques de l’assentament, indicant una producció tèxtil especialitzada en el teixit de lli i una producció orientada a l’intercanvi més que a l’auto-abastiment.

L'edifici turriforme o Edifici, és un espai compartimentat amb dues habitacions bessones (T1 i T2 respectivament) amb una superfície útil d’uns 25 m2, separades per un mur (UE 1513) de 0’80 metres d’amplada. A l’altre mur que defineix l’espai T2, un espai de preparació d’aliments on s'identifica una llar de foc circular, s’hi afegeix una estructura adossada de forma triangular que actuaria com a reforç, donant prioritat a la solidesa de tota l’estructura en detriment de l’espai d’ús d’una d’aquestes estances bessones. A aquest edifici turriforme s’hi accediria a través d’un passadís interior, que podria estar cobert, que transcorre entre les cases A i B, amb una amplada superior als 2 metres; l’estança T2 estaria separada d’aquest corredor per un petit envà de tovot cru, deixant només un petit espai d’un metre en un extrem actuant com a porta.

La casa A te una forma de rectangle truncat en una de les seves cantonades per a permetre el pas del corredor que dóna accés a l’edifici turriforme. S'identifica una primera sala de dimensions notables, a l’entorn d’uns 40 m2, que no es pot descartar que es tractés d’un espai obert, una mena de pati-vestíbul. Des d’aquí s’accediria a una altra gran habitació de 29 m2, que té una llar de foc de forma rectangular al centre, sens dubte l’espai principal de la casa, flanquejada pels seus costats est i oest per estances menors. L’habitació que delimita el costat oriental es troba compartimentada per un petit envà de tovot cru que defineix un petit espai adossat a la muralla, amb una porta o obertura d’uns 60 cm.

En el punt on els dos murs que constitueixen el tancament de l'assentament es troben s’hi defineix un edifici turriforme (edifici T), compartimentat amb dues habitacions bessones (T1 i T2 respectivament) amb una superfície útil d’uns 25 m2, separades per un mur de 0’80 metres d’amplada. Per la seva part exterior, es basteix una estructura adossada, amb una amplada d’entre 2,10 i 2,20 metres, un mur atalussat destinat a protegir aquest punt d’intersecció, just on es troba l’angle. A aquest edifici turriforme s’hi accediria a través d’un passadís interior, que podria estar cobert, que transcorre entre les cases A i B, amb una amplada superior als 2 metres. Funcionalment, el recinte T2 s'ha identificat com un espai de preparació d’aliments gràcies a la identificació d'una llar de foc de forma circular. 

Al sud de la casa B hi trobem la casa C, també de planta rectangular, tot i que amb unes dimensions totals una mica inferiors, entre 100 i 110 m2. La seva distribució interna és força similar a l’anterior, amb una porta d’un metre d’amplada que dóna a un vestíbul de forma allargada que en aquest cas no comunica amb la sala principal sinó amb un espai d’aproximadament 26 m2, des d’on possiblement es podia efectuar l’accés rodat a la casa, tot i que l’estat d’arrassament de la línia de façana en aquest punt impedeix confirmar-ho. Des d’aquest espai ja s’accedeix tant a la sala principal, de 29 m2, i amb una llar de foc central de forma rectangular, com a tres petites cambres interiors, destinades a funcions d’emmagatzematge o bé a altres activitats que la manca d’evidències no permet precisar, si bé s’hi va documentar un petit ham de pescar de bronze. L’accés a dues d’aquestes habitacions petites es realitza a través d’obertures construïdes directament sobre el mur, és a dir, en un principi construeixen el parament continu per, amb posterioritat, obrir dos accessos nous i compartimentar l’espai en dues estances més.

La distribució urbanística de l'assentament s’efectua mitjançant parcel·les d’aproximadament 12,8 m. x 9,6 m. que es van col·locant una al costat de l’altra de forma repetitiva i que, en alguns casos, poden combinar-se en sentit vertical o horitzontal. El traçat urbà conservat es defineix, bàsicament, a partir d’un mur perimetral dividit en dos trams que s’uneixen en un angle de 120 graus, tancant l’assentament per la seva banda oest i pel nord/nord-oest. Bona part de l’ordenació urbanística queda definida mitjançant les edificacions residencials que s’adossen a aquest mur de tanca. A partir d’aquestes i separats per espais de circulació o carrers s’han pogut documentar dos blocs constructius o illes d’habitatges seguint el mateix patró urbanístic. Cada bloc o illa consta de cases adossades compartint una paret mitgera al fons de les estances. Aquesta paret, a la vegada, permet la construcció de la mateixa tipologia de cases en sentit nord-sud, a mode d’espina de peix. Tota aquesta regularitat constructiva s’accentua quan observem que la distància existent entre els tres murs paral·lels (la muralla i les dues parets mitgeres posteriors dels habitatges que conformen els dos bloc o illes) també és regular, sempre de 32 metres.