admin 
On s’uneixen els dos paraments, es basteix una estructura externa, adossada, amb una amplada d’entre 2,10 i 2,20 metres, atalussada, destinada a protegir aquest punt d’intersecció, just on es troba l’angle. Sumada a les dimensions de la muralla, el mur de protecció d’aquest espai assoleix una amplada a la base de més de tres metres. L’interior es conforma com un espai buit, amb una superfície útil aproximadament d’uns 25 m2, però separat per un mur de delimitació d’uns 80 cm d’ample, al que s’afegeix un segon mur paral·lel d’amplada similar dibuixant una torre bicompartimentada de base rectangular compartimenta la planta baixa d’aquest recinte en dos espais bessons (T1 i T2). Tot aquest espai conforma doncs una mena de bastió destinat a defensar aquest punt més feble del jaciment, que podria a més ésser un dels accessos al mateix.
Al nord-est de l’edifici turriforme hi ha un edifici residencial, la casa A, adossada al tram curt de la muralla. La seva forma és la d’un rectangle truncat en una de les seves cantonades per a permetre el pas del corredor que dona accés a l’edifici turriforme. No se’n conserva cap porta des de l’exterior a causa del mal estat de conservació de la façana que dona al poblat. En tot cas s’accediria a una primera sala de dimensions notables, a l’entorn d’uns 40 m2, que no es pot descartar que es tractés d’un espai obert, una mena de pati-vestíbul, tot i que el deficient estat de conservació d’aquesta part de la casa no permet establir si aquesta sala es trobava compartimentada en més d’una estança. Des d’aquí s’accediria a una altra gran habitació de 29 m2, que té una llar de foc de forma rectangular al centre, sens dubte l’espai principal de la casa, flanquejada pels seus costats est i oest per estances menors. L’habitació que delimita el costat oriental es troba compartimentada per un petit envà de tovot cru que defineix un petit espai adossat a la muralla, amb una porta o obertura d’uns 60 cm, que es podria interpretar com una possible caixa d’escales per accedir a un pis superior, de forma que aquest podria ser un dels ingressos al pas de ronda que es conformaria en aquest punt del poblat.
L’estret lligam estructural entre la torre, la casa A i el corredor que les connecta suggereix que aquestes diferents unitats arquitectòniques estarien formant part d’un tot complex patrimonialitzat pels habitants de la casa A. En aquest sentit és significatiu que l’estudi de mostres procedents de la llar de foc d’aquesta casa no ha aportat cap indici de preparació d’aliments, sinó només de treballs metal·lúrgics. El contrast d’aquests resultats amb els oferts per la llar de foc de l’espai T2, que com hem vist és una possible cuina, indica que són espais complementaris, formant part probablement d’una mateixa unitat productiva i de residència. També cal remarcar que a l’habitació A4, espai obert al corredor que comunica amb la torre, és on s’han recuperat la major part de vernissos negres de tot el jaciment. Relacionat amb aquest edifici es planteja un interrogant que afecta l’urbanisme del jaciment. Un dels dos trams de muralla documentats, el que transcorre en direcció sud-oest / nord-est, s’acaba en sec just en tancar-se sobre ell el mur de delimitació de la casa A pel seu costat est, sense que s’hagin descobert restes de la continuació de la muralla, el que suggereix que la seva construcció es va deturar en aquest punt. De fet, pocs metres al nord hi ha un segment de mur que transcorre en paral·lel al mur de tancament, però també s’acaba en sec, tot i que en aquest cas està perdut per causa d’alteracions modernes. Una segona estructura d’uns 80 cm d’amplada parteix del flanc est de l’edifici turriforme i es prolonga en direcció nord-oest al llarg de deu metres, sense que estigui clara la seva funció. Donat que, com hem vist, l’eix curt de la muralla es queda interromput, podria interpretar-se aquesta segona construcció com un nou mur de tanca que ampliaria lleugerament els límits del poblat, extrem que no s’ha pogut comprovar.
