admin 
Un tema que ha estat tractat des d’antic per tots els estudiosos que han aprofundit sobre l’evolució històrica del territori que envolta aquest assentament és l’obra d’Aviè, l’Ora Marítima, i la vinculació dels topònims que l’escriptor anomena amb llocs antics coneguts. Cal dir que l’obra d’Aviè ha estat objecte de controvèrsia entre els investigadors, doncs alguns l’han emprat de com un document històric, mentre que d’altres rebutjaven la seva validesa per a la recerca. Cal dir que el poema ha tingut els darrers anys diverses revisions i estudis que han actualitzat la seva i que això, unit a l’avenç en la recerca arqueològica ens permet recuperar el document quan intentem avançar en el coneixement de la nostra antiguitat. Al repassar l’Ora Marítima, a partir del vers 512, l’autor escriu: “Després d’això, les arenes s’aclofen en una gran extensió, en les quals s’alçà, temps enrere, la ciutat de Salauris, i també hi estigué, antany, l’antiga Cal·lípolis, aquella Cal·lípolis famosa que, per l’elevada i excelsa alçada de les muralles i pels seus cims, s’enlairava cel amunt, ella que, amb l’àmbit del seu solar immens, cenyia, per ambdós costats, un estany, sempre fecund en peixos. Després, la ciutat de Tàrraco” (traducció de P. Villalba).
Som conscients de la problemàtica derivada d’aquest escrit, de tota manera, cal recordar que la majoria d’investigadors actuals coincideixen en que la base documental de l’obra d’Aviè és múltiple, i que no es pot mantenir la visió que localitza les dades de l’Ora marítima en un únic periple tradicionalment datat al segle VI anE, o sent més generosos, durant el segle IV anE. L’autor ens barreja doncs, anacronismes, una documentació distorsionada a la que a més s’han d’afegir tots els retocs i interpolacions dels diferents copistes que ens han fet arribar l’obra.
Salauris, tradicionalment relacionada amb Salou per coincidència lingüística, és un topònim llatí, més de l’època d’Avié que no pas de la que ens marcaria l’antic periple, i ara per ara no hi ha cap dada que ens permeti situar-la sobre un mapa. Podria tractar-se de la vila de Barenys, a Salou, o de la mal anomenada Cal·lípolis, a la Pineda? No ho sabem, però de ben cert, sembla ser bastant més moderna que altres llocs que l’origen del poema descriu. Tenim després Cal·lípolis. En aquest cas, la seva possible ubicació, entre el cap de Salou i la Tàrraco esmentada en següent lloc, deixa poc marge geogràfic. Avui per avui no tenim cap dada que ens mostri l’existència en aquest espai d’un assentament del segle VI anE, però si del IV anE, fent que la descripció d’Avié susciti cert interès quan comencem a conèixer les dades de La Cella. Aquesta ciutat, ubicada al més amunt del Cap de Salou, havia de destacar des del mar per la seva prestança, enlairada de cert sobre un cim, com es conserva avui dia, i envoltada per estanys, actualment drenats. Amb això no volem dir que La Cella sigui, amb seguretat, la Cal·lípolis d’Avié, però si ens hem de creure, amb les reserves corresponents, les dades del poema, aquest enclau respon, més que qualsevol altre, a aquesta denominació.
