admin 
L’àrea costanera del sud de Tarragona i el cap Salou acumula una potent afectació antròpica que, al llarg del segle XX, ha anat alternat tant la línia de costa com la pròpia orografia del terreny i l’ecosistema que, tradicionalment, l’havia caracteritzat. Sabem, a través de la documentació històrica i de les dades arqueològiques, que aquest indret havia acollit un paratge format per llacunes i dunes que s’estenien entre el cap Salou i la desembocadura del riu Francolí. La seva desaparició és conseqüència directa de la forta urbanització provocada per la construcció de complexos residencials, industrials i del propi port de Tarragona. El cap Salou, en canvi, conserva bona part de les seves característiques genuïnes, a excepció d’una àrea de 8 hectàrees situada a l’extrem oriental, que es troba afectada per l’acció d’una pedrera, avui abandonada.
En el nostre estudi ens proposem crear un model hipotètic de restitució, en forma de mapes, d’aquesta zona costanera. No es tracta de recrear un moment concret, sinó d’esbossar un concepte de paisatge tradicional que, en certa mesura, pot esdevenir vàlid per a qualsevol període històric anterior al segle XX. El procediment metodològic ha consistit en analitzar i contrastar distintes obres cartogràfiques històriques i fotografies aèries anteriors a l’afectació de la pedrera. Els planisferis seleccionats, pel nivell de detall que aporten, han estat el mapa de Catalunya de Tomàs López (any 1776), el mapa de Tarragona de F. Coello i P.Madoz (any 1858) i el full n.473 del Mapa Topogràfic Nacional del Instituto Geográfico de España (any 1925). Tots tres han estat georeferenciats sobre mapatges actuals a través de software SIG i, posteriorment, redibuixats per corregir les deformacions d’imatge. Com a resultat, hem obtingut un mapa restituït que comprèn la línia costanera original, les llacunes i les àrees de dunes cartografiades als mapes antics, totes elles representades amb línies i polígons de capes vectorials sobre una base topogràfica prèviament georeferenciada, la qual també recrea l’orografia plasmada a la cartografia històrica.
En conclusió, observem que la línia de la costa actual ha avançat gairebé mig quilòmetre envers el mar i, si prenem com a referència la infraestructura portuària, esdevé de quasi dos quilòmetres. La zona de llacunes i dunes, per altra banda, haurien constituït una franja de també mig quilòmetre, aproximadament. D’aquesta manera, podem considerar que la terra ferma s’hauria situat vora un quilòmetre endins de les actuals línies de platges. Pel que fa al cap Salou, sembla que ha sofert poques variacions a excepció de la zona corresponent a la pedrera, on s’hi alçava un petit turó de 70 metres sobre el nivell del mar, avui desaparegut, i part de les restes d’ocupació pertinents al poblat protohistòric de la Cella.
